"POR CUATRO ESQUINITAS DE NADA..."

Aquí teniu un vídeo que ens agrada molt i que ens defineix com a cicle...És emocionant!!

Esperem que us agradi!!

De què fan els meus pares?

(Per Martí Solé Vallhonrat, 2 anys)

Aquests som els meus pares i jo:

Tots dos són mestres, treballen a l'escola Font del Roure de Masquefa:

Els agrada molt la seva escola, i a mi m'agrada anar-hi de tant en tant. Tenen moltes ganes de tirar endavant aquest centre, malgrat algunes dificultats que han anat trobant durant els anys que fa que hi treballen.

El meu pare és mestre de música i Cap d'Estudis; la meva mare és mestra de Cicle Inicial.

Podeu visitar el bloc de la seva escola: http://blocs.xtec.cat/fontroure/ . Hi fan activitats molt xules i els nens i nenes hi van molt contents!!

Hi ha una frase, de Benjamin Franklin, que els agrada en especial:

“Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo.”

 Creuen que això els defineix com a docents.

I, finalment, hi ha un poema de l'Eduardo galeano que els emociona especialment, és aquest:

“Son cosas chiquitas.
No acaban con la pobreza
no nos sacan del subdesarrollo,
no socializan los medios de producción
y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá.

Pero quizá desencadenen la alegría de hacer,
y la traduzcan en actos.

Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad
y cambiarla aunque sea un poquito,
Es la única manera de probar
que la realidad es transformable.”

 Els meus pares són així i, malgrat la situació que es viu actualment en el món de l'ensenyament, estan encantats de ser mestres!!